Vés al contingut

Publicació del Manual de Transformació Digital de l'Educació Popular

Publicació del Manual de Transformació Digital de l'Educació Popular

Publicat el 16/12/2020

Un diagnòstic realitzat en el marc del projecte "Dones pel dret a la pau i a una vida lliure de violències", implementat en les regions colombianes del Magdalena Medio i el Cauca, va destacar que en el procés formatiu virtual s'havia de prioritzar a) l'ús d'eines i tècniques que puguin ser gestionades principalment des de dispositius mòbils, i b) la incorporació d'un mòdul que proporcioni o ampliï els coneixements bàsics sobre l'ús de les TICs. Per això, s'ha desenvolupat el present Manual de Transformació Digital de l'Educació Popular, recopilant d'una manera dinàmica i visual diferents eines digitals a incorporar en els processos de transformació social impulsats per les escoles de lideratge.

L'objectiu del projecte és l'augment de capacitats ciutadanes de dones del Magdalena Medio i el Cauca, per a la incorporació de les seves demandes específiques en la construcció de pau i no-violències en espais d'incidència local de les dues regions.

L'escola "Dones pel dret a la pau i a una vida lliure de violències", es fonamenta en l'enfocament de gènere i drets humans, i es recolza en conceptes relacionats amb l'educació popular.

L'educació popular deconstrueix la relació vertical en la qual el/la formadora és qui té el saber, ensenya i l'alumnat aprèn, per donar pas a una relació de trobada de sabers que valida els pre-sabers de les dones que participen en el procés i els que, mitjançant la reflexió i el diàleg sobre les característiques dels seus territoris, construeixen conjuntament els nous sabers que incorporen en les seves subjectivitats.

La praxi, entesa com la reflexió —guiada pel pensament crític— inclosa en les pràctiques socials, permet la incorporació tant de la dimensió individual i subjectiva de l'aprenentatge com de la relació de cada dona amb el seu context, de manera que es pugui aconseguir el caràcter transformador tant de la persona com de l'entorn, propi de l'educació popular.

El fet que l'educació popular situï al centre del procés a l’alumnat, per al cas, a les dones participants a l'escola, no vol dir que es redueixi l'espontaneïtat, sinó que, en tant trobada de sabers, promou la qualificació i l'enfortiment de capacitats de les dones participants des dels seus pre-sabers i segons la diversitat en els seus nivells de desenvolupament.

A causa de la contingència sanitària que s'ha vingut presentant globalment a causa de la Covid-19, es fa inevitable que els processos de formació política que s'han realitzat per dècades de manera presencial tinguin un replantejament per mitjà de l'educació popular virtual, entenent aquesta com una oportunitat per aconseguir diversificar les relacions i els coneixements a partir de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació - TIC.

En aquest sentit, l'escola pretén reconstruir/construir altres models de relacions horitzontals i equitatius que permetin que les dones, tradicionalment excloses de l'esfera de poder, tinguin altres mirades de la seva realitat, per tal que prenguin el control de les seves pròpies vides i contribueixin a l’apoderament de les seves comunitats, fent visible la relació d’això individual amb lo col·lectiu, aconseguint d'aquesta manera un avanç significatiu en la interpretació de les situacions i les relacions de poder que es puguin donar a les poblacions.

La construcció col·lectiva de coneixement per mitjà del diàleg és fonamental en els processos d'educació popular i per tant és imprescindible crear aquests espais en l'àmbit virtual per assegurar la construcció social del saber.

La principal dificultat trobada en aquest nou plantejament sorgeix en com transformar l'educació popular, una educació basada en un procés d'aprenentatge a través de la pràctica, les experiències, el raonament i el context social, i que es nodreix del diàleg i de compartir experiències entre les participants, en una cosa que es pugui fer sense el contacte físic, a través de plataformes digitals socials que permetin la interacció.

En aquest sentit, cal ser molt realista i tenir clar que, tot i que el món online en els últims anys ha multiplicat la interacció social, no és capaç de substituir-la. L'aïllament emocional i la desconnexió humana juntament amb un augment extrem en malalties mentals, l'ansietat, la solitud, la depressió, les addiccions, etc., ens mostra que el món virtual pot mitigar els efectes negatius de la manca d'interacció social, específicament en moments com aquest d'un aïllament forçat global, però no pot arribar a suplir-la, perquè encara que es basa en estímuls visuals i auditius, falta això que realment determina la interacció humana: el vincle i la connexió física.

Tenint aquests elements presents, hem analitzat diferents plataformes i mitjans de comunicació per trobar eines que ens ofereixin el màxim de diàleg i intercanvi entre persones en un mitjà virtual.

D'altra banda, un altre aspecte important és facilitar l'accés de les dones dels diferents municipis al món virtual perquè puguin participar al mateix (requisit clau per a una participació política local), sent conscients dels seus avantatges i riscos i, específicament, de la capacitat d'aquests mitjans de distorsionar la realitat.

Així doncs, aquest manual persegueix, d'una banda, la finalitat de proporcionar formació sobre com accedir a aquest món; però, al mateix temps, busca conscienciar sobre les seves limitacions, ja que tant pot servir per informar-nos com per des-informar-nos.

En aquest sentit una gran part de l'educació popular ocorre en el fet de crear consciència i pensament crític sobre com els mitjans de comunicació moderns modelen l'opinió pública i, així, accedir a ells des d'una agència pròpia —donar poder a les dones per no transformar-se en consumidores despoderades d'un excés d'informació, per tenir capacitat d'observar i saber valorar i analitzar la veritat i la falsedat de les ‘realitats’ que ens volen inculcar.

El projecte "Dones pel dret a la pau i a una vida lliure de violències" l'executen la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere; l'Organització Femenina Popular (OFP) com a sòcia local; la Fundació INDERA com a entitat agrupada; i l'organització Uywexs Gaitana Few com a entitat subcontractada, amb el finançament de l'Agència Catalana de Cooperació a al Desenvolupament (ACCD).

 

Autoria: Fundació Indera, novembre 2020.

Arxius adjunts

Comparteixo